Activitats Matemàtiques
és possible un aprenentatge actiu en Matemàtiques.
Com a docents, moltes vegades preferim la classe expositiva (ja sigui amb pissarra digital o sense) enlloc de buscar un aprenentatge que demani una posició més activa de l'alumnat. No és que la classe expositiva no sigui bona per explicar un concepte determinat, no, no és això. Però està estudiat que en una sessió únicament expositiva massa extensa, l'alumne acaba desconnectant tard o d'hora. Per tant, a l'hora de transmetre un contingut cal anar alternant amb diferents activitats per tal d'anar mantenint l'atenció dels alumnes i, al mateix temps, per treballar aquest contingut des de diferents punts de vista, treballant així diferents destreses de l'alumne.
Ara bé, de quin tipus d'activitats estem parlant? Encara que és quasi imposible que un tipus d'activitat ens serveixi sempre, totes aquestes activitats tenen una característica comú: han de ser activitats que demanin una actitud activa de l'alumne.
Moltes vegades veiem les matemàtiques com a una assignatura que únicament exigeix l'aplicació d'unes fòrmules per solucionar un càlcul, o la resolució d'uns problemes pensats també per acabar aplicant sempre la mateixa fórmula. Si això passa tenim un problema (i no matemàtic, sinó amb les matemàtiques).
Encara que alguns (la majoria) dels problemes proposats als llibres de text estan plantejats per acabar consolidant un concepte i per proposar situacions fictícies de reflexió de l'estudiant; considero que els estudiants no acaben amb una reflexió real amb el problema, és a dir, que el problema no els serveix per a reflexionar, per a què els serveix doncs? Les matemàtiques han de servir per aportar maduresa i esperit crític a l'estudiant, quant els aportem això a l'aula de matemàtiques?
Cal que comencem a enriquir les activitats que tenim plantejades a l'aula per aconseguir una evolució en l'aprenentatge de les matemàtiques per part dels nostres alumnes. Xavier Vilella (grup Vilatzara) dóna algunes indicacions per enriquir les activitats "competencialment pobres". Aquest enriquiment, ens pot canviar l'activitat, però ens ha de servir per assolir els mateixos objectius que teniem previstos (o fins-hi-tot més dels que havíem previst).
Un cop plantejada la nova activitat haurem de buscar la complicitat de l'estudiant per aconseguir que s'impliqui en el seu propi procés d'aprenentatge. Caldrà deixar ben clar què s'espera dels alumnes amb l'activitat proposada, què han d'aconseguir i com ho han d'aconseguir.
A partir d'aquí, la feina és de l'alumne (ja sigui treballant sol o en petits grups), això sí, en acabar l'activitat, haurem de buscar un petit moment per unificar conclusions.
L'assignatura de matemàtiques s'ha de convertir, d'una vegada per totes, en l'espai on l'alumne reflexiona, experimenta, proposa, argumenta, debat, consensua, ... en definitiva, que impliquin un aprenentatge ACTIU de l'alumne.
Sóc plenament conscient que cal cobrir el currículum i que a vegades no trobem prou temps per explicar tot el que l'alumne ha d'apendre, però també sóc conscient que si l'alumne no es para a pensar en el que està fent, aquella activitat que fa sense entendre avui, serà oblidada demà. Aquesta falta en l'assimilació del coneixement sí que serà per a nosaltres un autèntic frè a l'hora de cobrir el currículum amb èxit.
